Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. 
Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes obtener más información sobre cookies y cómo puedes rechazar su uso en nuestra Política de Cookies.

"Després del petroli, el preu del café és el que més oscil·la en borsa"

L'any 1850, el fundador de Cafés Garriga, Jaume Garriga, regentava el seu petit establiment al bell mig del casc antic de Barcelona. Amb el pas del temps, el Jaume va recuperar les fòrmules originals fins a convertit el torrat del café en tot un art. Va ser la Carme, la gran de les seves tres filles, hereves del negoci, qui va renovar el local durant la seguent generació de la saga familiar, adaptant-lo a l'esperit i els gustos del Noucentisme durant el primer terç del segle XX. Van ser anys d'animades tertúlies culturals i polítiques entre artistes avantguardistes, que van trobar en Cafés Garriga un establiment confortable i acollidor on compartir punts de vista prenent una tassa de bon cafè.

Avui, en ple segle XXI, Garriga segueix oferint al públic cafés 100% naturals, mantenint la fòrmula de torrat artesà instaurada l'any 1850. Una combinació única de sabor, cos i aroma a cada tassa.

Conversem amb Natalia Izquierdo, responsable de fàbrica de Cafés Garriga i Julio Fernández, responsable de vendes de cafè del Grup Damm.

D'on surt el cafè?
La planta del cafè és un arbust que es diu Cafeto i que genera un fruit anomenat cirera. A dins venen dos grans de cafè, anomenat cafè verd, que és el producte que nosaltres comprem al pais productor, i que després torrem aquí. Hi ha moltes qualitats i espècies diferents però aquí consumim bàsicament Aràbica i Robusta.

És una matèria prima cara?
Aquestes dues varietats cotitzen en borsa (Aràbiques a Nova York i Robustes a Londres) i per tant el preu depèn de moltes coses, a banda de la qualitat. Pensa que, després del petroli, el preu del cafè és el que oscil·la més en borsa.

A quins països compreu?
Brasil, Guatemala, Vietnam, l'Índia, Jamaica Blue Mountain, Etiòpia i Hondures.

Com controleu la qualitat?
Totes les partides de cafè verd passen per tres laboratoris. Agafem una mostra de cada sac, i mirem els defectes que tenen a nivell visual, el perfil de tassa, control del nivell de cafeïna, d'ocratoxina (fongs)... El que més perjudica el cafè és la humitat i els canvis bruscos de temperatura. S'ha de controlar tot per assegurar un bon nivell, una bona qualitat.

I segueix el procès...
Un cop fet el control de qualitat, el cafè verd passa a les nostres sitges per a ser torrat. Cadascuna te capacitat per a 120 quilos i es torra amb aire calent. Són cinc cremadors de gas i segons l'orígen i la mescla (blend) tenim definides les corves de temperatura de torrat. Però això va variant en funció de com arriba el cafè, perquè cada collita és diferent. Un cop torrat, passa a un refredador, que li treu temperatura. Al final, dels 120 quilos en queden uns 104-105, perquè després de torrar-lo es redueix la quantitat d'aigua, el gra es torna més fràgil i augmenta el volum. D'aquest procés que fem servir nosaltres se'n diu torrat natural.

I el torrefacte, què és?
A Garriga no n'hem fet mai de torrefacte, perquè considerem que és perjudicial per a  la salut. Quan es fa cafè torrefacte, abans de refredar el gra se li afegeix sucre, que s'escalfa fins que es crema. Per aquest motiu és més amarg que el natural.

I si és perjudicial, perquè es fa?
Es feia antigament per a que el gra aguantés més durant els transports. Quan es va voler deslocalitzar la comercialització del producte es va descobrir que aquesta capa de sucre cremat protegia d'alguna manera els aromes del gra de cafè que viatjava, per exemple, en vaixells. A més, un cop fet el cafè, visualment en tassa tenia més crema, aquesta era més daurada i a més a més aquest sucre, que donava cert gust a regalèssia, tapava defectes del gra original. Per això el torrefacte es feia amb cafè més barat, de pitjor qualitat, perquè després se li afegia sucre. Actualment, el 48% del cafè que es ven a Espanya és torrefacte. Quan al supermercat comprem un paquet on posa mescla, és perquè és torrefacte.

I el descafeïnat, com es fa?
El comprem ja descafeïnat. És el mateix gra verd però passat per un procès per treure-li la cafeïna. El 99% del mercat es descafeïna amb un producte químic. També hi ha descafeïnat amb aigua, que nosaltres fem servir, i que és molt millor perquè permet mantenir part dels aromes i les essències, tot i haver extret la cafeïna. Nosaltres especifiquem en el paquet el tipus de procès que s'ha fet servir, perquè és un valor afegit al producte.

Quin és el millor moment per prendre un bon cafè, on i amb qui?
Natàlia: A mi m'agrada dir que quan menys t'ho esperes, et conviden a un cafè. No saps on, ni quan ni amb qui, però segur que serà un moment especial que recordaràs.
Julio: Jo et diria que el meu preferit és el primer cafè del matí, a casa, amb la familia. També triaria el de després d'un sopar d'amics, en una terrassa. Però l'important no és què prens, si no amb qui ho fas.
facebook whatsapp twitter mail
COMPARTEIX AMB ELS TEUS AMICS!
DATA:   12 GEN
CATEGORIA:   #NOTICIA